SOCIETAT DIGITAL I ALFABETITZACIÓ DIGITAL

Bona tarda estimats mestres! 

Per començar, fer esment de la importància que té per a la institució educativa que tots els seus membres de la comunitat siguin conscients i coneguin la revolució que han tingut les tecnologies al llarg dels anys i saber en quin moment ens trobem a nivell social. El motiu és perquè és una qüestió que cada vegada més forma part de les nostres vides, és a dir, els nostres alumnes fan servir les TIC en el seu dia a dia, ja sigui per cerca informació mitjançant diverses xarxes d’Internet com per satisfer el seu temps d’oci. D’aquesta manera, les TIC adquireixen una gran importància en la formació docent al llarg de tota la seva vida professional, perquè el món tecnològic ja forma part i juga un paper molt important en l’aprenentatge dels estudiants. Per tant, fa falta aquesta informació i formació per part de la comunitat educativa, en especial per part dels mestres, ja que es podrà aconseguir una revolució educativa, a on hi hagi una inversió i incorporació de les TIC a les aules amb sentit i coherència.

Un altre punt important a destacar és que, com a mestres, hem de tenir molt clar que abans d’incorporar una nova manera de fer, ens hem de documentar molt bé. Això és perquè, centrant la mirada en aquest avanç en el món de les tecnologies, hem de tenir molt en compte i evitar el que corrobora Brey (2009) (citat a Àvila, 2017):

“[...] Vivim, gràcies a la tecnologia, en una Societat de la Informació que ha resultat ser també una Societat del Saber, però no ens encaminem cap a una Societat del Coneixement sinó tot el contrari. Les mateixes tecnologies que avui articulen el nostre món i permeten acumular saber ens estan convertint en individus cada vegada més ignorants. Tard o d’hora s’esvanirà el miratge actual i descobrirem que, en realitat, ens encaminem cap a una Societat de la Ignorància”. (p.23)

En altres paraules, aquest fet, és el que des de l’àmbit de l’educació s’ha de resoldre i modificar, perquè la realitat en la què vivim és complexa i, en conseqüència, com afirma Àvila (2017), l’educació és l’aspecte més rellevant, ja que té la clau per aconseguir que la societat modifiqui aquesta posició. De manera paral·lela, avui dia la societat es mou en xarxa i es desenvolupen encara més les competències digitals en l’alumnat, ja sigui en l’escola o fora d’ella. Per tant, tal com exposen Riera (2008) i Civís (2008) (citat a Àvila, 2017), l’escola ha de evolucionar, tot creant el concepte de xarxa socioeducativa.

En relació amb tot els aspectes anteriors, m’agradaria relacionar aquesta reflexió amb la conferència a la que vaig assistir l’any passat presidida pel Jordi Riera i Romaní i anomenada “Innovació educativa avui: de l’orquestra simfònica al jazz”. Riera (2016), després de parlar sobre el paper que havia d’adoptar un mestre basat en la capacitat de comprendre qui i què tenim al davant, va fer una al·lusió a l’àmbit tecnològic dins de l’escola. De manera que, va exposar la idea que dins del món de la tecnologia hi ha un risc perquè acabi governant l’educació. Per tant, aquest fet, com a mestres, no ho hem de permetre, és a dir, nosaltres som els que hem de liderar pel canvi i, les noves tecnologies, en tot cas, ens ajudaran en aquest procés, però no ho seran tot.

A tall de conclusió, la tecnologia és una branca important de l’educació i, sobretot, avui dia es relaciona molt amb la innovació educativa, però és important que innovem amb sentit i seny, ja que no hem d’oblidar que, tal com diu Riera (2016), l’objectiu principal de la nostra innovació ha de ser l’infant. Per acabar, a continuació, he elaborat l’esquema que ens va representar Riera (2016) el dia de la seva conferència, per tal de fer més visual la idea d’innovació que, com a mestres, hem de tenir clara.  

Jordi Riera (2016) 

Fins a la propera entrada!