APRENENTATGE INTERRELACIONAL. ENS CONNECTEM?

Bona nit educadors i educadores d’arreu del món!

En l’entrada d’avui pretenc reflexionar una mica sobre el model general d’ensenyança que hi ha avui dia a l’etapa d’educació primària i com hauria d’evolucionar tenint en compte a referents professionals que parlen sobre aquest tema però, sobretot, considerant la situació tecnològica que hi existeix actualment.

Certament, la via educativa que s’està utilitzant en la gran majoria dels centres educatius és el constructivisme. Així doncs, s’ha de tenir clara la idea que la teoria del constructivisme es basa en la idea que el coneixement de diversitat de factors és un procés mental de cada individu, que es desenvolupa de manera interna a mesura que la persona va obtenint informació i va interaccionant amb el seu entorn. En altres paraules, el constructivisme considera que el coneixement real es produeix a partir de l’estructura mental que l’individu genera a través de la interacció amb l’entorn.

És més, tot l’esmentat anteriorment, dos referents molt representatius en el món pedagògic ho corroboren i són Jean Piaget (1896-1980) i Lev Vigotsky (1896-1934). Tot i que tenien un enfoc molt comú en les seves teories, per una banda, Piaget centrava la mirada en el fet que la construcció del coneixement es crea partint de la interacció amb les persones del propi medi. I, per una altra banda, Vigotsky, sostenia que les persones desenvolupen el seu aprenentatge mitjançant la interacció social.

De manera que, arribats a aquest punt d’evolució en la vessant educativa, considero que tot seria encara molt millor i hi hauria més connexió, si es tingués més en compte la realitat actual tecnològica i informàtica en la que ens trobem. Per aquest fet, l’educació ha de seguir aquest camí basat en la capacitat de l’alumnat per construir el seu coneixement i en la figura del mestre orientada a guiar i acompanyar a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge, però sota l’enfoc de la teoria conectivisme.  

Per tant, la figura del docent ha d’adaptar-se al fet que la informació està a les mans del seu alumnat i oferir-los des de l’aula una connexió amb les fonts de la informació, tot fent-los veure que l’aprenentatge avui dia ja pot estar en recursos o llocs que no són humans. En definitiva, docents d’arreu del món, ens hem de posar mans a l’obra per acabar d’actualitzar-nos i fer servir a les nostres aules tots els recursos que puguem tenir per tal de formar a un alumnat més crític, autònom, funcional davant la realitat en la què viu i, sobretot, més preparat per viure i fer front a la seva realitat quotidiana.

I, ara, ens connectem?

Fins ben aviat!